#FoodTelling, #Supersense, #Slowcal, #Here&Now, #Eater_tainment, #MadeSimple, #MyHealth, #EgoFood. Aquestes són algunes de les tendències que es poden trobar a les xarxes socials sobre l’alimentació. L’explosió del 2.0 i la multiplicitat d’espais ha fet que tots els actors del món de l’alimentació s’hagin llençat a la creació de contingut sobre alimentació: des de receptes, fins a consells sobre dietes saludables, passant per innovacions en els processos de producció, botigues especialitzades en la venda de productes concrets o restaurants.

“L’alimentació, i tot el que l’envolta, sempre és un tema molt vendible i llamatiu”, va explicar Sonia Riesco, una de les impulsores de Food Trend Trotters, un blog que caça tendències en l’àmbit de l’alimentació arreu del món. Això, però, no vol dir que podem comunicar tot el que volem a la xarxa.

Si som una empresa, cal que tinguem en compte que treballem ja no treballem amb segments de població, sinó que treballem amb comunitats. I els membres de les comunitats interactuen entre ells. Això és vital perquè com a empresa hem d’assumir que ja no tenim el control comunicatiu, cosa que ens obliga a ser més transparents. “Sempre hi ha algú a qui li agrada parlar. És impossible ocultar la informació” va afirmar Javier Sampedro, periodista científic del diari El País.

Aquest és el punt de partida per a comunicar sobre alimentació. Però, què comuniquem? Pere Estupinyà, autor del llibre El ladrón de cerebros, ho té clar. Inspira tot allò que és nou. Avorreix la propaganda, la informació poc original i les propietats saludables. Molesta la mala ciència, les mentides i les distorcions.

Veiem, doncs, que per fer-ho bé a la xarxa cal fer alguna cosa més que tenir una pàgina d’empresa a Facebook i un perfil a Twitter. Un estudi fet pel Departament de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili fica sobre la taula quines són les preferències dels usuaris pel que fa al consum de comunicació alimentària. Tot allò centrat en el tàndem oci i alimentació, el que alguns ja anomenen foodstyle journalism (partint del lifestyle journalism), és el contingut ideal per a blogs i xarxes socials. Ara bé, quan es tracta d’informacions sobre crisis alimentàries, els mitjans tradicionals són els canals en qui més confien els consumidors.

Les bases, doncs, ja estan establertes. Ara només falta que els diferents actors de l’àmbit de l’alimentació del Camp de Tarragona, des de pagesos fins a empreses, decideixin atrevir-se i llençar-se a la xarxa, per aconseguir més presència i poder comunicar les virtuts dels nostres productes.