Aportar valor afegit a l’avellana del Camp de Tarragona. Aquest és l’objectiu de la Denominació d’Origen Avellana de Reus. Al capdavant d’aquesta organització hi trobem Pere Guinovart. Els gairebé vint anys en posicions de comandament dins del sector fan que Guinovart tingui una visió crítica d’alguns dels principals reptes que viu el món de l’avellana. Aquesta visió, però, no l’impedeix mostrar-se optimista de cara el futur. Garantir uns estandards de qualitat i proximitat són, per Pere Guinovart, les claus del futur del sector.

Quina és la funció de la D.O Avellana de Reus?

Garantir un producte, en cas les avellanes, de qualitat i del país. El motiu que qualsevol producte agrari porti D.O ha de ser símptoma de qualitat. Quan un producte es porta la D.O., implica que estàs comprant un producte d’una zona concreta amb unes característiques concretes. Una de les funcions de les D.O. és delimitar zones. Ara bé, això no vol dir que els altre productes siguin dolents, sinó que la D.O et garanteix una qualitat per un producte d’una zona concreta.

Què diferencia l’Avellana de Reus de la resta d’avellanes?

La qualitat i el fet d’estar produïdes en un a zona molt concreta com és el Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, una part de la Conca de Barberà i una part de la Terra Alta. En aquestes comarques, hi ha unes varietats d’avellanes, negret, pauatet, culplana i gironell, que estan protegides per la denominació d’origen.

Des de la D.O duen a terme accions per tal de potenciar l’Avellana de Reus en el mercat espanyol o europeu?

El que fem és intentar comercialitzar el màxim nombre d’avellana D.O. La nostra lluita és que les avellanes D.O puguin estar presents al transformat i que quan una persona compri, per exemple, una rajola de xocolata amb avellanes o praliné, vegi en la composició que les avellanes són de la D.O. Avellana de Reus.

Què creu que caldria fer per tal que l’Avellana de Reus fos competitiva internacionalment?

Si tota l’avellana fos D.O, tindríem un nínxol de mercat. Cal tenir en compte que l’any 1989 érem exportadors d’avellana, i ara som importadors. Espanya ha passat de ser exportadora de fruits secs a ser importadora.

Què creu que caldria fer per canviar aquesta situació?

La producció d’avellana està limitada a dues zones: el Camp de Tarragona i la zona de Girona. Les zones que no han pogut competir en el mercat actual ja ho han abandonat. Municipis que eren molt important en el sector de l’avellana com per exemple Riudoms, Riudecols, Vilaplana o l’Aleixar tenen molt poques hectàrees dedicades al cultiu d’avellana; d’una banda perquè la modernització del cultiu en moltes explotacions és impossible i d’altra, perquè els preus que hi ha des de l’any 1992 fan que moltes explotacions hagin de desaparèixer. L’any 80, Catalunya tenia 45.000 hectàrees en producció i al 2012, estem al voltant d’unes 14.000 hectàrees.

– Creu que els preus de l’avellana són justos?

Molts cops ens plantegem quin hauria de ser el preu de l’avellana. A l’any 1980, l’avellana estava a 160 pessetes la lliura. Al 1998-99, l’avellana arriba a les 60 pessetes la lliura i això produeix una crisi profunda perquè, l’avellana és un producte que com a mínim ha d’anar a 1,20€, per ser rendible. Ara mateix, està a un 1,40€ la lliura. Però, des del 80 fins a ara, cal que tinguem en compte l’evolució dels preus en general. En aquest període de temps, el sector agrari ha perdut més d’un 35% de la seva renta.

– Què creu que caldria fer per tal que el preu es pogués equiparar proporcionalment al d’abans?

És difícil dir que caldria fer per equiparar el preu. Cal tenir en compte que Turquia, als anys 98-99, era el nostre competidor pel que fa als preus; i ara mateix, els seus preus són més alts que els preus europeus. Aleshores, ens hauríem de plantejar què ha passat perquè es produeixi aquesta situació. No hem d’oblidar que Turquia produeix 750.000 tones d’avellana. Itàlia, que és el segon país productor d’avellana, produeix 120.000 tones. Nosaltres en produïm 13.000. El fet d’estar en un mercat on només un país produeix 750.000 tones vol dir que no estem realment en un món globalitzat. Perquè amb aquest volum de producció, Turquia sola pot marcar el preu del mercat internacional. Ni italians ni espanyols podem dir actualment quins han de ser els preus internacionals. El que ens dol a la D.O. és que els preus internacionals siguin superiors als preus de l’avellana catalana. Aquest és un tema que reivindiquem tots. Que com a mínim juguem tots a la mateixa carta, que el nostre preu s’equipari al preu internacional.

– En el marc de les reflexions sobre el preu de l’avellana, hi trobem el conflicte entre Unió de Pagesos i la Llotja de Reus. Creu que aquest conflicte pot perjudicar la imatge de l’Avellana de Reus?

Des de la D.O., fem producte de qualitat per diferenciar-nos del mercat. Ara bé, hem d’envasar l’avellana al preu que ens marca la Llotja. Com a productor, però, puc criticar la Llotja de Reus perquè no marca els preus internacionals. La Llotja es basa en operacions a nivell català i es demana que es fiquin els preus d’operació del mercat internacional. Aquesta és la reflexió que es produeix a la Llotja. Quan parlem de preus, però, hem de recordar-nos de la funció que fa el pagès per mantenir l’equilibri territorial. Els polítics, de vegades, se’n omplen la boca de totes aquestes coses. Però, en realitat, l’equilibri territorial l’estem mantenint els municipis rurals, els pagesos que cuidem la nostra terra. I això és un factor que els catalans hauríem de tenir més en compte. Si no hi ha equilibri territorial, si no hi ha pagesos, es cremen 3.000 hectàrees a Rasquera.

– Creu que si el preu de l’avellana s’equiparés al preu internacional hi hauria més gent dedicant-se a la pagesia?

Portem quatre anys que els preus permeten que els pagesos puguem fer algunes coses; i quan els preus acompanyen, la gent s’anima. Si fóssim capaços d’equilibrar els preus com estan fent els turcs, hi hauria un creixement d’explotacions. Ara bé, hem de ser conscients que cal fer explotacions rendibles, mitjançant les quals el pagès pugui viure dignament. Aquesta és la filosofia pagesa de tota la vida. No podem pretendre que una persona amb 3 o 4 hectàrees d’avellaners pugui viure, perquè això és inviable.

Com veu el sector de l’avellana actualment?

Mirant-me’l ara per ara, el veig optimista. Optimista perquè, si els preus es continuen mantenint, moltes explotacions que s’han abandonat possiblement es tornaran a plantar d’avellaner. I optimista també perquè quan venen situacions de crisi es recuperen hectàrees de sòl agrícola. Molts fills de pagesos que han marxat de casa per treballar a la indústria, tornen a casa, i quan tornen a casa tornen a dedicar-se a la pagesia.

– Quins són els reptes de futur del sector?

En aquests moments, només depenem del mercat. Les explotacions que són viables ja s’han modernitzat, per tant, només depenem del mercat. Ara bé, com podem ser competitius? O els preus s’adeqüen als del mercats internacionals o fem un producte diferencial mitjançant la D.O que ens aporti valor afegit.