Sense ajudes, l’agricultura europea s’esfondrà. Tot i que la Política Agrària Comuna (PAC) té com a objectiu garantir una producció agrícola europea de qualitat, la reforma que s’està presentant al Parlament Europeu no sembla que vulgui garantir la totalitat de la producció europea. L’agricultura espanyola serà una de les més perjudicades.

La nova PAC pretén eliminar els drets històrics que tenen molts països, com per exemple Espanya, i establir un sistema d’ajudes únic. Aquest sistema, però, no tindrà en compte la productivitat de les explotacions, sinó que fixarà unes taxes planes que donaran una ajuda única per cada hectàrea, independentment de la productivitat d’aquesta. D’aquesta manera, els grans latifundistes rebran la major part de les ajudes europees.

El cultiu de fruits secs al Camp de Tarragona patirà les conseqüències d’aquesta reforma. L’estructura de petits propietaris, característica d’aquest cultiu i de la majoria de cultius catalans, rebrà menys diners ja que només es valorarà l’extensió de les explotacions. Així doncs, els conreus de fruita seca veuran cada cop més reduïdes les seves ajudes.

Ara bé, en la previsió de la nova PAC, les ajudes per a hectàrea conreada suposaran el 70% del total que donarà la UE als agricultors. El 30% restant de les ajudes europees només es donaran en el cas que es compleixin uns requisits mediambientals.

Si bé és cert que la PAC sempre ha exigit un respecte pel medi ambient per tal d’assegurar la qualitat dels productes europeus, els requisits que imposarà la nova reforma passen per la introducció de tres cultius diferents o la retirada d’un 7% de la producció agrícola de les explotacions.

Amb aquests requisits, els agricultors hauran de fer una inversió prèvia per tal de cobrar la totalitat de les ajudes. Molts sectors crítics amb la reforma proposada creuen que les inversions prèvies per poder cobrar la totalitat de les ajudes superaran la quantitat que es s’atorgarà des de la UE.

Reformar la PAC és un dels reptes més importants que té la Unió Europea. El 45% del pressupost total de la Unió es destina a les ajudes agrícoles i ramaderes. La magnitud del repte, però, resideix en fer una reforma que asseguri la supervivència dels cultius europeus.